Portada del llibre "Esa extraña vergüenza" de l'editorial Everest
 

"Han abusado de Marina y ella no va a permitir que ocurra lo mismo a otras mujeres."

Amb aquestes esborronadores paraules impreses en la portada Luchy ens presenta la seva nova novel·la, guanyadora del premi de literatura juvenil "Leer es vivir" convocat pel Ajuntament de Lleó i per la editorial Everest en la seva setena edició i en el que varen participar 456 autors de diferents països.

El jurat, presidit per Dolores González i per la presidenta de la fundació Rafael Alberti, María Asunción Mateo, va fallar el premi el dia 29 d'octubre de 2003. L'acte de entrega del guardó va tenir lloc el dimecres 24 de març de 2004 a la sala Valle Inclán del "Círculo de Bellas Artes" de Madrid.

Per la seva part, les presidentes del jurat varen senyalar que han valorat l'enfocament i la qualitat literària amb què Luchy Núñez ha tractat un tema tant difícil d'abordar com son els abusos sexuals que pateix una adolescent, sense caure en comentaris morbosos o escabrosos, que és com s'aconsegueix conquistar al lector i que es senti identificat amb la protagonista. També varen destacar la excel·lent construcció dels personatges i com cada membre de la família viu la situació, en especial el paper de Dakota, la mare de la Marina que es troba en constant lluita entre ser una bona professional, una bona mare i una bona filla.

Les fotografies de l'acte d'entrega dels premis:
 
 
 

Després d'abusar un home de la jove Marina, l'essència i els sentiments dels membres de la seva família surten a la llum: ràbia continguda, odi, consol, estimació i aquesta estranya vergonya que sent la víctima, la qual acaba enfrontant-se amb valentia als fets. La mare de la Marina reflexiona en vers la vida i el fet de que els fills pensin i decideixin per ells mateixos.

"Esa extraña vergüenza" és una novel·la inspirada en un fet real i proper a l'autora. L'obra està protagonitzada per una jove estudiant que una nit és retinguda en l'ascensor per un individu que abusa sexualment d'ella. A partir d'aquest moment la jove es debat entre el sentiment de vergonya, la culpabilitat i la por a sortir al carrer, una por que l'agressor no té.

Encara que hi ha molts paràgrafs bonics en la novel·la, podríem destacar el següent:

"Qué complicada era la vida, que fácil organizarla. Ahí estaba Candela, arreglando con rezos la ausencia de sus hijos. Había llegado del otro lado del mundo para cuidar a una madre a quien su hija no podía cuidar. Y a todo ese afán que deshacía familias y las entrelazaba con otras lo llamaban trabajo. De modo que todo giraba en torno al trabajo. Seguramente no había más remedio, pero era bien difícil ser feliz. Como podía ser feliz una mujer que había dejado a sus hijos. Y como podía ser feliz una hija que carecía de tiempo para cuidar a su madre".
 

I també aquest altre en el que hi ha una bona dosis de sentiments:

"-Ya estoy aquí.
-Gracias a Diosito, niña.
-¿Has rezado por mí como rezas por tus Juanes?
-Rezo por mi mundo, y desde hace tiempito, tú formas parte de mi mundo"
 

En un article que el Diari de Tarragona dedica a l'escriptora el 27 de març, es fa ressò de que Luchy introdueix en la seva novel·la per mitjà de diferents personatges, temes tan actuals com la immigració, la cura de les persones grans i el difícil paper de la dona per compartir la seva vida familiar i la seva vida professional.

 
 

Actualment, el "Círculo de lectores" a reeditat la obra dins la col·lecció titulada "Rebeldes con causa".