Portada del llibre "Tiemblo al hombre" amb dibuix de Silvia Navarri
 

Aquesta és la primera i la única novel·la eròtica de Luchy Núñez, amb la que guanya el premi "Ciudad de la Laguna" l'any 1990.

"Tiemblo al hombre" és una metanovel·la poemàtica, amb un llenguatge ric i expressiu, en la que el sexe no viscut i intelectualitzat de la protagonista, una escriptora entrada en anys i famosa, contrasta amb la naturalitat sexual de les seves creacions literàries.

La tensió es manté en tot moment per la implicació de l'autora en aquest espai obscur que hi ha entre la luxúria reprimida i el plaer natural i vivificant.

La novel·la comença d'aquesta manera:

 
"Hay una bañera en medio del desierto, y baño a una niña de tres o cuatro meses. Estoy arrodillada sobre dos piedras calientes que me queman las rodillas. De vez en cuando, sale un humo denso y chato que no huele a nada. El desierto no huele absolutamente a nada, pienso, y continuo enjabonando a la nenita. La sostengo por la espalda para que no se hunda y ella me mira sin parpadear."
 
Luchy Núñez
 

L'efecte de metanovel·la, és a dir, de novel·la dintre de la novel·la, l'explica molt bé l'autora dintre mateix de la pròpia novel·la:

 
"-Y no solo será erótica, hijo mío, sino que también será una metanovela, que es como llamamos los escritores a la novela dentro de la novela. He pensado que Fernanda-Fernanda, la protagonista, escribirá a su vez un relato."

L'erotisme esdevé poesia, i de vegades es presenta amb una certa bellesa literària, així ho demostren aquestes paraules:

 
"La mujer sabe que es poseída, ella lo sabe de manera analítica y se presta al juego, se abre por lo más tierno y entonces lo más tierno es una ofrenda de fortaleza."

Un paràgraf prou interessant de l'obra com per reflexionar-hi, podria ser aquest:

 
"Todo, absolutamente todo, viene en su momento preciso y cuando es necesario. Despertamos y vemos la luz que siempre estuvo. Era tan fácil."